Josep Manaut i Viglietti (Llíria, 1898-Madrid, 1971) es va formar a l’Escola de Belles Arts de València (1913-1918), després Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat (1919-1923), on va ser deixeble de Joaquim Sorolla. Durant la Guerra Civil va ser col·laborador del Departament de Cultura Popular del govern republicà, cridat a fomentar la cultura entre els soldats que combatien als fronts. Per això va ser després sotmès a processos de depuració i sancions. A Madrid, va ser jutjat i traslladat amb altres presos a la presó de Carabanchel, on va obtenir permís per a dibuixar i pintar. Els dibuixos, apunts ràpids sobre la vida quotidiana del presos, eren trets clandestinament de la presó per la seua dona. Aquests dibuixos, esbossos i olis constitueixen testimonis de la vida carcerària, però també de l’ànsia de llibertat, mostrada a través de presos en diverses actituds. En 1944, Manaut va ser desterrat a la localitat basca de Durango. Un any més tard va tornar a casa i va aconseguir un lloc de professor d’arts plàstiques al Liceu Francès de Madrid. En 2002, els hereus del pintor, Clara Stella Manaut Roca i Josep Ariel Manaut Roca, van donar a la Universitat de València les noranta-sis obres que constitueixen la sèrie, en què també s’inclouen diversos retrats: caps de personatges en què s’intenta reflectir les dures vivències de l’època.
David Sánchez Muñoz